Cel d'horabaixa
Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.
Autor(es): Maria Antònia Salvà, Maria del Mar Bonet, Lautaro Rosas
