De sentir
Perdut dins la memòria...
és el viatge d'un amor,
un cor de zinc,
una aiguardent,
una ciutat. I em bull la sang;
i m'enfonso dins la vida.
La llum dels teus ulls em porta a la bogeria:
et busco per l'arena,
les aigües mortes del record,
perfums d'un naufragi antic...
La teva pell..., sobre el meu pit.
I m'aferro a les ombres
i a la soca del teu llit.
Cridant, et dic
t'estimo,
t'enyoro,
perdona'm,
oblida'm.
T'estimo
i no et trobo;
em perdo i ploro.
Vençut per l'absència,
camino tots els meus carrers
on les tavernes donen cau;
i dintre un got, s'hi perd la carn...
remullant-me, arrossegant-me.
Queda la distància i aquell mar que ens mirava.
Tímidament recorro
tots els rius de la teva mà;
oblit que ja me'n vaig demà
i, sense tu, torno al meu mar.
I els teus llavis, plens de vida,
...part del paisatge que ens acull i ens crida.
Autor(es): Joan Valent
