El comte Raixa

Maria del Mar Bonet

-Mon pare, que no ho sabeu,
lo que mumare deixà,
que, en tenir los dotze anys,
marit m'havíeu de dar?
Jo ja en tenc dotze i un dia;
vos començau a estorbar!
-Per tot Espanya he cercat:
marit per tu no n'hi ha,
en no ésser el Comte de Raixa.
No sé si t'agradarà.
-Mon pare feis un dinar,
convidau-lo per un dia.
El Rei va fer un dinar,
i el convidà per un dia.
Mentres estaven menjant,
li va parlar de sa fia.
-No pot ésser, senyor rei,
tenir dues dones vives.
-Mata la teva comtessa,
i te cases amb ma fia.
Si no mates la comtessa
i no et cases amb ma fia,
t'enviaré els meus soldats,
tots morireu en un dia.
Se'n va anar cap a ca seva,
la va trobar qui dormia.
Li va dir: desgraciada,
desditxada esposa mia.
-Per què em dius desgraciada,
desditxada esposa mia?
-Perquè el Rei m'ha comenat,
que t'he de llevar sa vida.
-No em matis, maridet meu,
som la teva companyia.
Tanca'm dins un pou ben gran,
i així me lleves sa vida.
Veniu infantons, veniu,
veniu a vostra mareta,
que ton pare em vol matar,
i em vol dar una mort secreta.
mentre tengué l'espasa alta,
un àngel del cel venia:
-Se detengui, senyor comte,
se detengui de part mia.
El rei ha mort en sa nit,
sa fia a punt de dia.
El rei crema dins l'infern,
sa fia per companyia.