Ombra negra
Quan pensava que fugies,
ombra negra, la meva ombra,
vora el coixí, de puntetes,
tornes a fer-me la riota.
Quan lluny de mi t'imagino,
al bell mig del sol et mostres,
i ets una estrella que brilla
i ets el vent entre les cordes.
Si canten, ets tu que cantes,
si ploren, ets tu que plores.
I ets el riu i el seu murmuri,
i ets el vespre i ets l'aurora.
Pertot et trobo; per mi,
tot ho ets, i el meu cor omples.
Mai no m'abandonaries,
ombra negra, la meva ombra.
Autor(es): Rosalía de Castro, Xoán Montes
