Ronda amb fantasmes

Maria del Mar Bonet

Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre la perversa llunyania,
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament, malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides,
quan veig el llit amb el mort
viu entre els llençols i serenades a la plaça
i remor de gavinets enfora,
més terrible per tantes coses
endevinades durant la fuga
per les fosques allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Les filles del silenci presents i vigilants
em porten sempre la perversa llunyania
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.