Lluna plena
Llet de nit de lluna plena
una alzina te cent anys,
terra que em llepa l'esquena
bruixa negra de mil mans.
Monstre viu de llargs tentacles,
medusa de llamps i trons,
arbre que neixes compacte
dels fantasmes de la son.
Llet de nit de lluna plena
una alzina te cent anys,
peus d'arrel clavats a terra
els neumàtics d'ocell blanc.
Ets la bruixa tabernacle,
l'extenent dels teus sentits,
fantasmal cristall que balla
a la punta del teus dits.
Clara nit de lluna plena
ets la fusta de cents anys,
troncs que t'embranquen l'esquena,
fulles que t'omplen les mans.
Cridament d'alguna branca,
xarrupada vertical,
sigues fidel al fantasma
perquè et portarà al final.
Molt més enllà
la immensitat
l'estrella ets tu
en plena llibertat.
Autor(es): Enric Barbat
