És tard

Joan Isaac

És tard,
la pluja em cau damunt
trepitjo a poc a poc l’esquena d’un carrer
el barri estret i fosc.
La llum penjada d’un fanal conversa amb la nit
les gotes del voltant somriuen tot morint.
I jo, vaixell sense timó,
rellisco lentament damunt d’algun record.
Després endinso el meu esguard
en el terra emmirallat,
i he vist un parell de fanals de colors en els meus ulls.