Sempre buscaré el refugi

Joan Isaac

Sempre buscaré el refugi
on reposar la vida cansada...

Sempre buscaré el refugi
que m’ajudarà a explicar-me...

Qui sap si seràs tu
qui sap si un paper nu,
que es vestirà...
calmosament...
amb despentinades paraules.

Sempre trobaré el silenci
que m'obrirà les entranyes.

Sempre triaré el poema
que apagui, el foc que em guanya...

Però no ho sé, si així existeix
però no ho sé, si som covards
i ens allunyem...
i son absents...
als oberts abismes del temps...
a les mans que ens ofeguen...