Estreny-me heura estimada

Joan Isaac

Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.
Per paraules, gents i marges
estic cansat de vianar.
Però estreny-me heura estimada
sóc foraster arribat...

Estreny-me heura estimada
i omple’m de flors les mans
esboira les aigües negres
d’un ert i eixut passat.
Però estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat...

I enfonsa’m l’ensenya eterna
quan m’hagis empresonat
després posa-m’hi cadenes,
que em besin aquestes mans.
Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.

Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.
Omple’n les mans de noves flors
i esboira les aigües negres d’un ert passat.
Conquereix-me, i enfonsa dins meu I oriflama eterna.
Amen.