Pobre Martí

Eva Dénia

[Versió i adaptació de Miquel Pujadó]

Amb una aixada sobre el muscle
i als llavis prims un dolç cantar
i als llavis prims un dolç cantar,
amb l’esperit ple de coratge,
als camps anava a treballar.

Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.

Per guanyar el pa de cada dia,
des de l’albada fins ‘la nit
des de l’albada fins ‘la nit,
es barallava amb els terrossos
d’arreu del temps i l’Infinit.

Sense deixar entreveure al rostre
ni un xic d’enveja ni maldat,
ni un xic d’enveja ni maldat,
els camps dels altres conreava,
sempre cavant, sempre esllomat.

I, quan la Mort li va fer un signe
per deixar l’últim camp llaurat
per deixar l’últim camp llaurat,
es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat.

Es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat
a corre-cuita i d’amagat.
Després, s’hi va ajaçar en silenci,
i així ningú fou destrobat.

Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.

Pobre Martí, pobra misèria,
dorm sota terra, dorm sota el temps.

[Versió i adaptació d'Eva Dénia]

Amb una aixada sempre al muscle
i en els seus llavis un cantar
i en l’esperit un gran coratge
anava a treballar els camps.

Pobre Martí, pobra misèria,
cava la terra, cava el seu temps.

Per guanyar el pa de sa vida,
de l’alba a la posta de sol,
anava a treballar la terra
en tots els temps, en tots els llocs.

Sense mostrar en el seu rostre
ni gelosia ni maldat,
anava fent els camps dels altres,
sempre cavant, sempre cavant.

I quan la mort li va fer signe
de llaurar el seu darrer camp,
cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat.

Cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat
i es va deixar caure en silenci
car no volia molestar.

Pobre Martí, pobra misèria,
dorm en la terra, dorm en el temps.