Lloc (des de Bellveret)
Vinc d’un lloc on mai no havia estat,
Des d’allí he vist Xàtiva més gran;
És allí on he estat feliç
Contagiat del seu somrís.
És d’allí d’on es veu apitxar
un poble que era meridional;
i les pedres del castell
parlaven d’aquesta gent.
He vist la casa d’aquell trobador
a qui sa mare li ho guardava tot;
és ell qui porta els meus acords
cap a una nova cançó.
Vinc d’un lloc que no és massa especial
qualsevol mortal hi pot anar;
només s’ha d’estimar fort
allò que ens lleva la mort.
Autor(es): Feliu Ventura