No hi ha res urgent

Joan Isaac

No hi ha res urgent, menys abraçar-te,
I visc en precari quan no hi ets,
Dóna'm una excusa,
Dóna-me'n sols una,
I demà mateix t'oblidaré.

No hi ha res urgent, menys despullar-te,
Fas que el temps falsari hagi traït
Les nits quan no passen,
Si em giro i no trobo
El teu cos menut aquí al meu llit.

No hi ha res urgent ni necessari.
M'abandono als braços del desig.
I si plou, que plogui.
Tant me fa punxar-me
Quan recullo roses del teu pit.

I si els vents em duen als teus llavis,
Menjaré del calze de la flor
La dolça metzina
Que ara m'enverina
I em fa ser un esclau dels teus llençols.

I navego mars com un corsari,
I desplego el mapa del tresor
Que em portarà a l'illa
Que tens sota el ventre,
On beuré la mel del teu licor.