Dilluns al matí

Albert Fibla

Barcelona es mulla
mentre tu et despulles
i camines descalça.
Quan la pluja apreta
i tu et fas l’estreta,
jo et vull treure les calces.

Que pari el rellotge, ara i aquí,
encara que sigui dilluns al matí.

La ciutat desperta
humida i deserta,
lluny del cap de setmana.
Queda’t amb mi, reina,
passa de la feina:
m’estic morint de ganes.

Com si no hi haguessin més dies que avui,
encara que sigui dilluns al matí.

Deixa que t’abraci,
que les hores passin…

Que pari el rellotge, ara i aquí,
com si no hi haguessin més dies que avui.

I em mullo també,
igual que el carrer
i, si tu no vols,
mullaré els llençols…