Un nom de dona

Albert Fibla

No sé per on començaré
la propera cançó d’amor.
Potser em perdré pels teus carrers
fins que apareguin els acords,

o faré igual que fan els gats
quan la lluna no els deixa quiets,
i pujaré a dalt, al terrat,
per veure què bonica que ets.

I no caldrà que busqui un nom de dona,
tindré prou amb el teu: Barcelona.
Escampats pels teus racons
hi ha els petons
que no he pagat,
els amors que no he tingut,
les històries que no puc explicar…

I mentre em quedi un fil de veu
i em quedin coses per cantar,
quan em busqueu em trobareu
entre el Besòs i el Llobregat,

a Meridiana, a Diagonal,
del Tibidabo cap al mar,
cap a Colon, Rambles avall
o baixant de La font del gat…

I no caldrà que busqui un nom de dona,
tindré prou amb el teu: Barcelona.
Escampats pels teus racons
hi ha els petons
que no he pagat,
els amors que no he tingut,
les històries que no puc explicar…