Bocatendra

Albert Fibla

Ullsbonics, bocatendra,
no se on sóc,
però a glopets et vull prendre,
a poc a poc.
Petonejant-te les parpelles,
xiuxiuejant-te a cau d’orella.
A poc a poc. A poc a poc.

Papallones al ventre,
nas de gos.
Busco el rastre del centre
del teu cos.
Una goteta que camina,
aigua de sal que et regalima…
A poc a poc. A poc a poc.

A poc a poc,
tot és present.
No fem l’amor,
ens l’inventem.

Pell de préssec, sabata
sense peu,
galtes de xocolata
a punt de neu.
Llengua vermella, de maduixa,
sorra mullada per la pluja…
A poc a poc. A poc a poc.