Mai no he dit

Albert Fibla

Mai no he dit mai
fins que no he dit el teu nom
per respondre, un a un, tots els dubtes del món
i omplir, de cop, tots els meus buits.
Mai no he dit mai, mai no t’he dit
que planto el meu cor aquí.

Mai no he dit mai,
però, ara que ja t’he trobat,
quan no m’esperava més de la casualitat,
puc veure l’arc de Sant Martí
al capdamunt del meu destí
i planto el meu cor aquí.

Perquè bategui al teu costat,
batent de bat a bat.
Perquè bategui al teu costat,
planto el meu cor aquí.

Mai no he dit mai
i, ara que no em cal res més,
ara que em sento lleuger, que no em pesa cap pes,
ja puc cosir-me els descosits,
ja puc sentir amb els cinc sentits.
I planto el meu cor aquí.