Potser amb una cançó

Albert Fibla

Potser amb una cançó puc abraçar-te
i corregir la història, potser
puc deslligar-te, alliberar-te,
curar-te les ferides, potser…

Potser amb una cançó que no caldria
si els homes fóssim homes, potser.
Una cançó per fer-te companyia
perquè no et sentis sola, potser…

Ho sabem tots,
des que el temps és temps,
des que el món és món,
des que ets mare, filla, esposa…
Ho sabem tots:
que mascle és el poder
a cops de religió.

Ho sabem tots,
de l’Àfrica a l’Orient,
d’Amèrica al Pol Nord,
des que ets mare, filla, esposa…
Ho sabem tots:
Que mascle és el poder
a cops de religió.

Potser amb una cançó ingènua i clara
et sentiràs més forta, potser.
Així podré mirar-te a la cara
sense sentir vergonya, potser…