Ombra

Albert Fibla

Tinc un tango que m’està apretantla gola,
i m’ofega tant que ja m’ha fet un nus.
Vaig escriure’l abans de deixar-te sola
per a tu, per a tu…

Va surant entre les restes del naufragi
una tonada, que ja no diu el mateix,
i que, encara no ho vulgui, allà on vagi
em segueix, em segueix…

A la nit veig la seva ombra
relliscant a la penombra,
dibuixant els meus fantasmes contra la paret.
S’insinua sinuosa.
No em fa mal, no em fa cap nosa,
però se’m clava a l’estómac, com un tret.

Ni respiro, ni m’empasso la saliva;
sé que el teu dolor ja l’ha curat el temps.
Però aquest tango encara em mostra les ferides
que et vaig fer, que et vaig fer…

Tinc un tango rovellat, que no és un tango:
és un pes al cor , és una creu…
Sé que marxarà cantant, i per això el canto.
Adéu, adéu…