Mari

Albert Fibla

Mari, mare, Maria,
on comencen els meus dies,
on s’acaben els problemes,
tinc el cor i les mans plenes
de la cançó que et devia.

Mari, mare, marona,
la mari de Badalona,
la mare que em va parir,
la que em diu sempre que sí,
la dona que sempre em dóna.

Mare omnipotent,
amb ta divina paraula,
vas beneir a aquest nen.
Tu cuinaves i jo parava la taula.

Mari, mare, mareta,
la vídua d’en Fibla, el paleta.
Tot pels altres, sense mida,
la rateta presumida
que escombrava l’escaleta.

Mari, mare, marassa
fes-me crema de carbassa,
amanida i peix fregit.
Vinc a sopar aquesta nit
que torno a tu i torno a casa.