Potser cuinat amb un eco de Valle-Inclán (Les cançons d'Ariadna)
S'aixeca amb fam la lluna
del llit del mar.
Molt ben llescats, endrapa
grossos badalls.
Llucarem la mala ganya
de la Santa Companya.
S'està de majordona
del vent. El gras
canonge la prenyava
fins als queixals.
Bufa'm l'ull, que una pestanya
m'hi burxina i l'engavanya.
La panxa tan rodona
fa de buirac
on clavo les agulles
dels campanars.
El bruixot un nen escanya
amb un únic fil d'aranya.
A vells rellotges sona
l'hora de glaç:
perd el carlí la guerra
contra el bastard.
Qui collia la castanya
deixa als altres la migranya.
La lluna, la gran pruna,
es va endolar,
mentre reien carotes
de carnaval.
Tots penjàvem d'una canya
aquest trist ninot, Espanya.
Autor(es): Salvador Espriu, Daniel Sesé
