La cançó de la taverna
La cançó de la taverna
és ben fàcil de cantar
dotze bótes, mil ampolles
i gent que les va a buidar.
Tot són homes, no hi ha dones,
tenen vergonya d'entrar.
El que passa a la taverna
no és difícil d'explicar:
entre el dòmino i les cartes
massa gent que ve a jugar.
Tot són homes, no hi ha dones,
tenen vergonya d'entrar.
La Maria, a la taverna,
vi i olives va a comprar;
les noies, si són ben fetes,
sempre fan de bon mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria va s'enrojolà.
Maria noia bonica,
no sé qui t'hi feia entrar;
els jugadors de taverna
saben massa de mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria va contestar.
Un germà tinc policia,
i un altre municipal,
mon cosí mosso d'esquadra
i l'avi fou general.
Tot són homes, no hi ha dones,
a mi res m'ha d'espantar.
La cançó de la taverna
és ben fàcil d'acabar:
Maria n’és generosa
i en pau es deixa mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
tenen vergonya d'entrar.
Autor(es): Miquel Porter
