Jo i el meu gat
Pels vells carrers de la ciutat
de nit camino jo i el meu gat.
Ell en té prou amb un terrat
jo en canvi vaig de bar en bar.
No hi vaig amb dones, hi vaig tot sol i
si algú em veu, em diu mussol,
i li responc, de molt bon grat,
jo ja en tinc prou, amb el meu gat.
És un company molt silenciós
i això va bé, per anar dos
perquè a la nit sols trepitjar
és el que cal, per passejar.
Prop de les tres ja em ve la son
i torno à casa passant pel pont.
Ja estem contents, ja hem passejat;
tornem a casa, jo i el meu gat.
Autor(es): Remei Margarit
