La pregària
El nen que està morint en braços de sa mare,
a l’hora que el carrer hi ha infants que fan gatzara
i per l’ocell ferit que sense saber com
te el pic vermell de sang i va caient a plom
per la set i la fam i pel deliri ardent,
Deu vos salve Maria!...
El noi apallissat per l’embriac quan entra,
el ruc que va rebent cops de garrot al ventre
i per l’home innocent que ha sigut castigat,
per la noia venuda que ja han humiliat,
pel fill que té una mare marcada per l’insult,
Deu vos salve Maria!...
El Nord, Sud, Est i Oest crucificant la terra,
per tots els que en la carn sofreixen dura guerra,
pels que no tenen peus,pels que no tenen mans
i pels malalts que mai no reben visitants,
pel just que es col·locar enmig dels assassins,
Deu vos salve Maria!...
Per la mare que sap que el fill ferit es viu,
per l’ocell que ha cridat, l’ocell caigut del niu,
per l’herba que te set i finalment ja plou,
pels ulls amics i per l’amor que torna a ser
i pel captaire que a trobat el seu diner,
Deu vos salve Maria!
Autor(es): Francis Jammes, Georges Brassens
