La noia del gelat
Va passar un diumenge a primers d'abril,
jo llavors quinze anys tenia i una vida humil.
Per això em sentia com un potentat
quan al bar de sota casa vaig comprar un gelat.
Mentre me’l donaven una veu sentí:
vora meu deia una noia: Un d'igual per a mi.
Potser us farà riure però és veritat:
prou n'he vistes de coses, prou me n'han passat,
no he oblidat la noia que comprà un gelat.
Ella duia trenes i tenia ulls clars
però mentre se n'anava jo no en vaig fer cas.
Per anar al cinema m'esperava un noi,
jo llavors només volia ser un famós cow-boy.
Després vaig ser murri i vaig fer diners.
M'ha donat la vida tot el que he volgut, i més.
I ara tots em diuen que sóc important
perquè encara cada dia sé mirar endavant;
i ara tots em diuen que sóc molt feliç
i si tants amics m'ho diuen és que deu ser així.
Perd aquest diumenge un record s'ha obert:
m'he fet vell a traïdoria quan he descobert.
Autor(es): Josep Maria Espinàs
