Les corbates
Si jo em posava corbates
tot seguint-la pel carrer
ella estrenava sabates
que no li venien bé.
Les corbates m’escanyaven,
les sabates feien mal,
mot sovint ens barallàvem
van dir-nos tant se val...
Penedit jo l’esperava,
passà un cotxe rutilant,
la noia que m’estimava
seia al costat del volant...
Ara durà sabatetes
amb taló d’allò més fi
sense por a les pedretes
del nostre pobre camí.
He desterrat les corbates
al calaix mal endreçat
amb cromos de les xocolates
i els llibres que no he passat.
Quan de noi l’amor em cridi
hi aniré a pit deslligat
digueu a la que m’estimi
que es calci amb comoditat.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
