El senyor Batista [o L'orfeonista]
Vull compondre una cançó
per la Rosó
filla del senyor Batista
que és sastre de capellans
al carrer de Sagristans
i orfeonista.
L’home em té per destructor
de la cançó
“tan preuada i tan nostrada”
si amb la noia em vull casar
“qualque” cosa he de trobar
ben primmirada.
Cantaré: - Nina formosa
vera rosa
lliri blanc del meu voler –.
Però la nina va a la platja
i amb frenesí salvatge
s’ha torrat com el cafè.
Quan la rossa cabellera
fetillera
comparava al blat segat
la Rosó, que sent fretura
de la novella pintura
el color n’ha canviat.
Mentrestant diu el senyor Batista
poca vista;
la guitarra i la Rosó.
Si la tria m’és permesa
cercaré una altre promesa
sense un pare de l’Orfeó.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
