Sol
Sol, s’hi està bé quan s’és sol, Sol,
Sol, no pot ser quan som dos, Sol,
Sol, vols cremar-me i no pots, Sol,
Sol, enlluernes ninots;
Sol, que dels astres ets rei, Sol,
Sol, amén per acabar.
No sabràs mai, no, el que és una nit
no veus la delícia d’anar tard al llit
la lluna s’ho mira, ella ho compren bé,
la lluna despista si em quedo al carrer.
No sabràs mai, no, com s’ha de venir
si el mal de queixal buit no et deixa dormir.
Ai! Lluna bonica quina claror fas;
ai! Sol que m’encegues no m’atraparàs.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
