Pitjor seria riure
Jo tinc cervell i no puc oblidar
els anys passats sense delícia,
i ara que tinc edat de veure-hi clar
estic lligat per l’avarícia,
un món insà
que abans era delícia.
Ens cal anar fent, anar pensant
i tots fem el contrari,
som l’edat fàcil que fa llar
dels bons consells de l’avi
o del nostre papà
que no era tan savi.
Qui mata el temps no és condemnat
la llei és ben flexible,
però un manament diu
que matar es pecat
som assassins
dels nostres moments lliures.
Qui resol el que diu
sempre amunt,
senyal que res no el lliga;
el gran defecte és mirar
amb un sol ull les coses de la vida,
paraula trencadissa feta a mida.
He ofegat la cançó amb un vas,
ara ja no respira
allunyem, doncs, la por del nostre pas
pitjor seria riure
oblidar, llegir de tant escriure
i tancar-los com l’ou dins al cabàs.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
