Romanço en mi
No voldria tenir vici
que no fos el d’estimar.
No voldria tenir braços
que no fos per treballar.
Tots els castells del meu somni
s’esberlen d’un cop de mà.
Si la soca és arrancada
l’arbre potser és morirà,
si no és mor en farà un altre
més difícil d’arrancar.
Si el boc del ramat ho mana,
el ramat es pararà.
Si es fa rodolar una pedra
a la vall roca serà.
Hi ha un convent tot ple de frares
que no paren de resar.
A la nit quan em desvetllo
tinc ganes de caminar.
Si tanquem els ulls per rebre
em d’obrir-los per pagar.
Jo interpreto, tu no escoltes
i aquell no em deixa cantar.
El romanço ja s’acaba,
no s’hauria d’acabar,
tantes coses foren bones
si es poguessin canviar.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
