L'amant
No em facis pessigolles que no riure,
ja ens ha passat el temps de la rialla,
no em demanis que em quedi, me n’aniré
sortiré del teu llit per dormir a la palla.
Ens movem com les pedres del rompent
sota l’onada veiem un ball estrany
al compàs d’un ritme tan antic com la gent,
i al trenta-u celebrem l’entrada del nou any.
Me’n vaig del teu costat, queda’t amb la memòria,
sé tot el que diràs al teu pròxim amant:
— Veniu sou el primer, podeu cantar victòria,
veniu no tingueu por, celebrem el nou any.
Dins la cambra del seny els últims anys adversos
encara patiré les teves cicatrius,
escriuré poc a poc pensaments, potser versos,
esgotats ja del tot els meus pobres arxius.
El silenci de l’hora, que el sol se’n va
s’amagarà dins meu com un vell criminal,
cantaré per la gana, del qui no té pa
i escalaré el cim ben bé fins dalt.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
