Història
Va néixer ja fa anys
en família d’obrers,
l’avi feia de xofer
a casa d’uns senyors
i l’avia estalviava
per menjar un plat d’arròs.
El pare treballava
on trobava treball,
una guerra li havia
trencat els millors anys
i la mare cosia
per poder anar endavant.
Però, malgrat tot això,
ella va anar creixent
a un col·legi de rics
el pare ho va voler,
el seu era ja un món
aprenent de burgés.
Ni monges, ni companyes
la van mirar mai bé,
aquell no era el seu món,
això prou que es notava,
i encara hi ha qui diu:
Què bonica és la infància!
Era un temps en que l’avi,
la boina als cabells blancs
i un vestit replanxat,
li parlava de coses,
de coses que entendria
després quan ja fos gran.
Era un temps en que ella
es preguntava ja
perquè l’avi no era
com eren tots aquells
pares de les companyes,
luxosos i lluents.
El temps ha anat passant
i amb penes i treballs
els seus han fet diners
i ara ella és també,
allò que la gent diu
la filla d’un burgés.
Les seves ex-companyes
ara l’estimen molt.
Els diners li han obert
les portes d’aquell món
i la conviden les monges
a les seves reunions.
Però l’avi que li deia
que els homes són iguals,
que la terra es de tots,
que per això em de lluitar.
L’avi ara ja és mort
l’esforç no es perdrà.
També ella vol anar
per aquell mateix camí,
el camí de tants nois
que amb els avis obrers
no han volgut mai aprendre
a ser fills de burgés.
Autor(es): Guillermina Motta
