No m'enterreu
Quan jo em mori
que no m’enterrin
que me tirin dins la mar.
Quan jo em mori
no m’enterreu
tirau-me al fons de la mar.
Des teus ulls ni una llàgrima ha de sortir
pensa que estic navegant molt de lluny
que estic a sa meva mar rodejat
de peixos de colors estranys
que només un navegant
et pot dir com són, amor.
Sóc mariner, sóc mariner,
sóc mallorquí, sóc mallorquí,
he nascut a la illa mallorquina
enrevoltada de mar.
Som mariner, som mariner,
som mallorquí, som mallorquí,
som homo de mar.
Si un dia em vols recordar
puja damunt d’una penya,
mira en els teus peus la mar.
Pensa que estic en el fons,
enmig d’algues,
amb es ulls en es blau
amb es ulls en es cel.
Amb els ulls allà amunt, amor.
Quan jo em mori
que no m’enterrin
que me tirin dins la mar.
Quan jo em mori
no m’enterreu
tirau-me en el fons de la mar,
en el fons de la meva mar...
Blau verds des teus ulls,
la meva mar.
Autor(es): Joan Ramon Bonet
