No serem moguts
Deixarem que sa guitarra
agafi sa pols des temps.
Deixarem que sa cançó,
l'oblidi sa gent.
No ens mourem quan ens manin que caminem,
callarem quan ens contin allò que ja sabem;
no direm lo que esperen tots que diguem,
no serem moguts per sa pols des temps,
no serem moguts per es vent des moment.
Deixarem que es podreixin totes ses banderes
i ses cendres les escampi es vent,
es vent des temps en es quatre camins.
Deixarem que sa guitarra
agafi sa pols des temps.
Deixarem que sa cançó,
l'oblidi sa gent.
No, no ens mourem quan ens manin que caminem,
no serem moguts...
no serem moguts... Per sa pols des temps...
Autor(es): Joan Ramon Bonet
