Roda
Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles.
Gira, mentre seguirem
demanant a un estel la mateixa resposta.
Com si no coneguéssim els senyals
que ens diuen la justa mesura
superba i absurda d'aquesta existència.
Gira, però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.
Gira la roda del temps,
i en el fràgil vaivé que la vida comporta
dubtes de si encara vas
o si ja només vens en el ball de les ones.
Com si no fossin clars tots aquests fars
que escriuen la mida tan curta
que no és ni una excusa per al nostre viatge.
Gira la roda del temps
i s'acosta silent el moment de les ombres,
sabent la dansa dels morts
farem l'últim esforç
per al darrer aprenentatge.
I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre
amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adéu
que sempre ens va negar el temps
mentre deixàvem l'escola.
Autor(es): Lluís Llach
