Ara que estic sol
Al matí tot cantant
va trucar a la porta
un joiós vianant
que amb la cançó morta
se'n tornà plorant.
Ara que estic sol
a mitjanit
enyoro la cançó
del meu amic.
AI migdia arribà
un home molt cansat
i l'aigua em demanà
i jo que estava molt enfeinat
no el vaig escoltar.
Ara que estic sol
a mitjanit
enyoro la set
deI meu amic.
Al capvespre passà
un lladre perseguit,
jo no el vaig ajudar
per por de ser ferit
i se’l van emportar.
Ara que estic sol
a mitjanit
voldria lliurar
el meu amic.
Autor(es): Enric Barbat
