Dimarts i tretze
Amb el trajo fosc de festa
i sabates ben lluents
va sortir de casa seva
per anar a un enterrament.
En les noves cerimònies
tot és modern i bonic,
el patir ja no s'estila,
tothom s'hi divertia molt:
qui més qui menys anava trompa,
qui mes qui menys duia dol.
Una grossa caixa negra
era el tema principal;
la duien a pes de braços
i amb cara de funeral.
Arribats al cementiri
van esbotzar-la amb forts cops;
van obrir la caixa negra,
dins no hi havia cap mort.
De primer es feren enrere,
van quedar un xic aturats,
però la tomba ja era oberta:
havien d’omplir el forat.
Demanen un voluntari
per fer-lo servir d'anyell,
i tots sense preguntar-li
varen escollir-lo a ell.
No hi valgueren les protestes,
llàgrimes i entendriment;
l'enterraren amb el trajo
i les rebates lluents.
L'enterrament fou notable,
avui encera és copiat;
el que importa és la gatzara,
tant se val qui és l’enterrat.
Autor(es): Enric Barbat
