Morir per morir
Doncs morir per morir,
que sigui jove encara,
i marxar per marxar,
per què no fer-ho ara?
Per què no fer-ho ara?
Més m’estimo fugir
avui que sóc bonica
que no em vegi envellir
tothom de mica en mica,
tothom de mica en mica.
I no em comenceu a dir
que és molt d’hora per morir,
que és millor amb el cabell blanc
i gens de força a la sang.
He vist massa foscor
quan cada hivern s’acosta,
i els dies de tardor
morint sobre la costa,
morint sobre la costa.
M’imagino la mà
que em tanqui les parpelles,
com he vist esfullar
les roses, les més belles...
les roses, les més belles.
És millor fer el comiat
quan la veu encara crida;
triaré sempre el combat
si és que cal perdre la vida.
No em digueu que als meus germans
vulgui fer més companyia,
que per ells he fet abans
tot allò que jo podia.
Si fos molt, si no és res,
tot queda ja a l’esquena;
jo no espero ja res
i marxo ben serena,
i marxo ben serena.
Demà em faig a la mar,
la mort a l’equipatge;
demà em faig a la mar,
i deixo aquesta platja.
Autor(es): Barbara
