La tardor
Veure que ve la tardor,
que altre cop les fulles cauen,
sentir la mateixa cançó
i voler tornar als quinze anys.
Oh! Trista esperança,
i no poder fer-hi res,
sols mirar com la vida passa,
com ha tornat la tardor,
com ha tornat la tardor.
Veure que els ocells se’n van
veure que els nens ja no juguen,
pensar en els amors passats,
pensar en la il·lusió perduda,
que n’és de trist el record
i no poder-hi fer res,
sols mirar com la vida passa,
com ha tornat la tardor,
com ha tornat la tardor.
Autor(es): Guillermina Motta
