No ho sé dir
Jo no sé dir-te que t’estimo,
no t’ho sé dir, no t’ho sé dir;
jo no puc dir-te que t’estimo,
no t’ho puc dir, no t’ho puc dir.
M’he cansat tant de repetir-ho
sense sentir-ho de debò,
que ara que és cert i que vull dir-ho,
no goso, no, no goso, no...
Potser els acords de la guitarra
t’ho sabran dir millor que jo.
Per una llàgrima, un somriure
que em dediquessis un moment,
jo trobaria el gust de viure
i et seguiria fidelment.
Però per més que ho necessito
i que no puc ja seguir així
senzillament, dir-te t’estimo,
no t’ho sé dir, no t’ho sé dir...
Escolta el so de la guitarra
i potser ho endevinaràs.
Sé com em mires quan arribes,
sé com em mires quan te’n vas;
la teva veu i el teu silenci,
i sé el trepig que fa el teu pas,
però, si sé totes les coses
que em fan feliç, i em fan patir,
senzillament dir-te t’estimo,
no t’ho sé dir, no t’ho sé dir...
I ben mirat, són les paraules
que tothom diu en aquest cas,
però tinc por de que et facin riure
i sobretot no em miris pas, no.
Jo podré dir-t’ho amb la guitarra
escolta bé notes i acords...
No puc, no sé,
no goso pas...
T’estimo, t’estimo,....
Autor(es): Barbara
