Queda’t

Joan Isaac

Quan aquest sol s’apagui,
tu partiràs de mi.
Quedaré a soles amb el dolor
i amb llàgrimes, i amb llàgrimes.

No vull tornar a estimar mai més.
Ho he decidit perquè
la història sempre es repeteix
un cop més, un cop més, i un cop més.

Queda’t.
Queda’t,
per poder viure sense llàgrimes,
llàgrimes.

Quan per fi em desenganyis
potser ja no viuré.
Quina tristesa, tenir només
les llàgrimes, les llàgrimes,
i mil renúncies ben endins del cor
que implora
que per un cop algú no marxi,
i plora.