Et dono una cançó

Joan Isaac

Adaptació Sílvia Comes

I com gasto paper tot recordant-te.
Com t’ho fas perquè parli en el silenci,
com de tu no se me’n van les ganes
tot i que amb tu ningú mai no m’hi vegi.
Com va passant el temps,
que tot d’una són anys,
sens que passis per mi, i t’hi quedis.

Et dono una cançó si obro una porta
i de les ombres en surts tu.
Et dono una cançó de matinada
quan més vull la teva llum.
Et dono una cançó quan apareixes,
el misteri de l’amor.
Si no el fas aparèixer no m’importa,
jo et dono una cançó.

Si miro cap enfora és quan m’aturo.
La ciutat que s’ensorra mentre canto,
hi ha gent que m’odia, i la que m’estima
no em perdonarà que jo em distregui.
Creuen que ho dic tot, que m’hi jugo la vida
perquè no et coneixen, ni et senten.

Et dono una cançó, proclamant coses
sobre el meu dret a parlar.
Et dono una cançó amb aquestes mans,
les mateixes per matar.
Et dono una cançó i així dic pàtria
i encara parlo de tu.
Et dono una cançó com disparant-la,
com un llibre, una paraula, una guerrilla:
Com quan dono l’amor.

Adaptació Feliu Ventura (Et done una cançó)

Només gaste paraules recordante
només tu em fas parlar en el silenci
només tu em treus de les ganes
i això que no m'han vist mai amb tu
i com passa el temps que de sobte són anys
no passes tu per mi, detinguda

Et done una cançó
si obric porta
i de les ombres naixes tu,
et done una cançó de matinada
quan més vull la teva llum,
et done una cançó
quan apareixes
el misteri de l'amor
i si no l'apareixes
no m'importa
que jo et done una cançó.

Si mireu un poc a fora i m'ature
la ciutat va esfondrar-se
i jo cantant
la gent que m'odia i la que m'estima
no m'ha de perdonar
que em distrega,
creuen que ho dic tot
que m'hi jugue la vida
perquè no et coneixen
ni et senten.

Et done una cançó i faig una arenga
sobre el meu dret a parlar,
et done una cançó
amb les dues mans
les mateixes de matar,
et done
una cançó
i dic terra
perquè estic parlant per a tu,
et done una cançó
com un tret
com un llibre
una paraula
una guerrilla...
com et done l'amor.