Expedició

Joan Isaac

És un viatge entre tempestes,
després de Déu i l’explosió.
Quan llampegueja el cel projecta
estranys espectres de l’amor.

A cada passa el fang s’enfonsa,
un rèptil salta, n’assetgen deu.
Allò que som, el que pensem (donem)
cada segon ens ho cobrem.

A bord d’aquesta expedició
hi va un manobre, un pobre boig,
un rossinyol, un endeví
i un bes espadatxí.
Ens falta un dia, un infant,
per anar sobrevivint.

Primer entregàvem els missatges,
les bones noves del Senyor.
Desobeint el seu mestratge
vàrem provar què és el dolor.

Ara som àngels en caiguda
prop dels qui anàvem a curar.
Hi ha qui l’espanta que als seus fills
algú els ensenyi a volar.