Al poble de les rondalles
Només amb la vida
de les nits més clares
només l'alegria
de tenir-te amb mi
per passar les nits
al poble de les rondalles,
repassant escrits
que et vas deixar al meu llit
Sota l'ombra d'un castell,
que hi ha al mig del poble,
on no hi ha reines ni reis.
Sota l'ombra d'un castell,
una brisa m'acarona
quan te'n vas,
sent l'olor dels teus cabells.
Una brisa que m'escalfa,
com em calma la teua veu,
com els teus ulls desperts,
que em miren tan innocents.
Una brisa que em travessa,
m'envolta, m'enlaira
i em va desfent
abans que arribe el fred.
Només amb la vida de les nits...
Ara enyore les nits clares,
que no volen abrigar-se de tardor,
quan jugaven les mirades.
Ara enyore les nits clares,
que s'escapen
sense perdre cap segón,
quan somriuen les paraules.
Quan somriuen les paraules,
quan em calma la teua veu,
quan els teus ulls desperts,
em miren tan innocents.
Quan somriuen les paraules,
a poc a poc em vas desfent,
abans que arribe el fred.
Només amb la vida de les nits...
I hui enyore aquelles nits,
enyore l'alegria de sentir-te dins
enyore sentir-me tan viva,
com qui desperta d'un somni infinit.
