La balada de Hollis Brown
Hollis Brown vivia, fora de la ciutat
Hollis Brown vivia, en un apartat raval…
Tenia dona i cinc fills, sis boques a alimentar.
Quants dies buscant feina, caminant sobre l'asfalt…
Quants dies buscant feina, sense trobar-ne cap…
El somriure dels teus fills, ja fa temps que s'ha apagat.
Et miren amb ulls tristos, i tu no els pots mirar.
Et miren a la cara, i tu abaixes el cap…
Com cinc agulles punxen, i et fan desesperar.
Els animals se't moren, i ningú ja et vol fiar…
Els animals moren de fam, el banc, tot s'ho ha emportat!
La justícia no és feta, pels desemparats…
Encara pregues a Déu, perquè t'envii un bon amic…
Encara pregues al Cel, per poder-ne sortir…
Allà on no hi ha diners, queda lluny el paradís!
Els plors dels teus petits, se't claven al cervell…
Els plors dels petits nens, se't claven al cervell…
La teva dona et mira, amb ulls freds com de gel…
Quan l'herba se t'asseca, quan no hi ha aigua al teu pou…
Quan l'herba se t'asseca, temps fa que ja no plou…
Compres set bales de fusell, amb el teu darrer sou.
Dins la nit, se sent el fosc, llunyà udol d'un llop!
Dins la nit, se sent el fosc, llunyà udol d'un llop!
I tu mires el fusell, que espera en un recó
Perquè tremola el pols, i els ulls se t'omplen de sang?
Perquè tremola el pols, i els ulls se t'omplen de sang?
Quan mires l'escopeta, que ara tens a les mans.
Set vegades bufa el vent, al voltant del barracot!
El vent, bufa set cops, a vora el barracot!
El fusell brama set cops, el soroll és com set trons!
Set persones avui han mort, en una granja del sud…
Set vides ja s'han fos, en un recó perdut…
En algun lloc més llunyà, altres set n'han nascut!
Autor(es): Bob Dylan
