Escales fins al cel
He perdut tantes tornades
que ara ja no sé on són,
cavalcant sobre una estrofa,
junts arribarem al pont,
no hi ha cap cançó,
que soni millor,
a cap racó del món.
La partitura,
de la teva cintura,
vull seguir llegint,
encendré la flama
sobre el pentagrama,
en què embogim.
Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.
Anem buscant les notes,
ara fluix ara més fort.
Al ritme que ens marca,
el batec del teu cor.
I els silencis són
sols per respirar i
tornar a començar.
No hi ha cap orquestra,
ni cap nit de festa,
que pugui igualar,
no hi ha melodia,
amb més harmonia,
que la que fem sonar.
