Perdona'm

Obeses

Oh, nena, mai t'oblidaré!
Perdona'm les carícies,
perdona'm els petons,
perdona'm la mirada apassionada,
perdona'm per tots els cops que tu em vas perdonar.

Perdona'm les promeses,
perdona'm els sopars,
perdona'm cada bella passejada,
perdona'm per tots els cops que jo et vaig perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred
que va portar-nos aquell hivern,
i malgrat tenir el cor glaçat
allò era un infern a cada moment.
I potser va ser el fred, potser va ser el fred
o potser només vam ser nosaltres:
tantes presses i errors
i mentides enlloc d'abraçar-nos,
tocar-nos, besar-nos
i fer l'amor cada matí en un nou llit.

Perdona'm les paraules, les cartes i les flors,
els somnis compartits i les converses sense fi,
i aquell camí que havíem de fer junts.
Perdona'm, oh, perdona'm per aquelles nits eternes,
perdona'm per tots els cops que ens vàrem perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred…
…i fer l'amor cada matí en un nou llit, sí, en un nou llit.

Oh, nena, la vida ja no m'ha tornat a somriure més.
Ara visc de nit en nit, nits que no s'acaben mai.
I soc només records, estic fet de records,
records d'aquelles postes rogenques a la platja,
records d'aquelles nits de sexe ardent interminable,
records de totes i cadascuna de les vegades
que, sense pensar-hi, ni voler-ho, inconscient de mi!,
vaig dir-te:

Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'l, perdona'l, perdona'l,
és un inconscient, no sap el que es fa,
no en sap res de la vida i l'amor.
És un miserable, una ànima amb pena, però és bo.
Perdona'l, perdona'l, perdona'l si us plau!

I potser va ser el fred, potser va ser el fred…