Cançó de la malmonjada
Lassa, mais m'hagra valgut
que fos maridada,
o cortès amic hagut
que quan sui monjada.
Monjada fui a mon dan,
pecat gran
han fait, segons mon albir;
mas cells qui mesa m'hi han,
en mal an
los meta Déus e els aïr.
Car si jo hagués sabut,
mas fui un poc fada,
qui em donàs tot Montagut
no hi fóra entrada.
Autor(es): Anónimo, Guillermina Motta
