Solstici

Pol Fuentes

Ets tot allò que he deixat enrere,
ets una caixa dins d'una foguera d'un Sant Joan que hem oblidat.
Jo sóc l'arrel on sempre ensopegues,
sóc tots els versos que tens por de no tornar a sentir i no oblidar...

Érem focs artificials contemplats per amants reals,
resplendint damunt del mar de llàgrimes que vam plorar.
Ara som foc carbonitzant records.
Ara som foc brillant per últim cop.

Demà, el vent s'emportarà les cendres
trencant les últimes molècules del desconsol que hem esborrat.
Tu i jo no serem mai més arrels ni cendra
mai sabrem si hi ha un culpable d'aquest Sant Joan tan estrany...

Érem focs artificials contemplats per amants reals,
resplendint damunt del mar de llàgrimes que vam plorar.
Ara som foc carbonitzant records.
Ara som foc brillant per últim cop.
El solstici ens extingeix, omniscient.