El rellotge de Xosé Humberto Baena
Fa un temps tenia un rellotge
no tenia gaires més possessions.
El duia sempre lligat al meu canell,
on ara hi tinc grillons.
El meu rellotge ara jeu sobre l'asfalt,
encallat en el moment en què em van agafar.
Marcant la data exacta
quan ens van tombar i trepitjar.
Qui farà sonar de nou
el meu vell rellotge
i quan cridi
Qui podrà escoltar la seva veu.
Qui denunciarà la mà
que ens va separar,
la mà bessona
dels dictadors que van morir fa anys.
Diuen que el cor és com un rellotge roig
que fa tic-tac mentre seguim vius.
Aviat el meu cor també l'aturarà
la mà d'un dictador.
Jo i el meu rellotge demanem auxili sols
com nàufrags esquinçant la quietud de l'oceà.
Ara només demanem poder dormir tranquils
com ho fan els barrots cada nit.
Qui podrà seguir cridant
quan jo ja no pugui,
quan em mati
la mà que el meu rellotge va arrencar.
El meu cor caurà eixamplat
satisfet d'haver lluitat
per a què altres cors bateguin sempre en llibertat.
Autor(es): Pol Fuentes
