Ara som gegants
Potser recordes quan
ens enfonsaves el cap dins el mar.
Potser recordes quan
triaves la pedra que feia més mal.
I escopies paraules plenes de fang,
i entraves als somnis que fan tremolar.
Potser recordes quan
amb un tros de fusta ens picaves les mans.
Potser recordes quan
ens despullaves amb els ulls sagnant.
I escopies paraules plenes de fang,
I entraves als somnis que fan tremolar.
Però ara som gegants.
Potser recordes quan
t'apropaves i abaixàvem el cap.
Potser recordes quan
et suplicàvem un tros de pa.
I empassàvem paraules plenes de fang,
i el so de la pluja ens feia tremolar.
Però ara som gegants.
I vist des d'aquí dalt,
ets un satèl·lit que es va allunyant.
Ets una nota que s'apaga,
ets un record que ja no fa mal.
Autor(es): Joan Dausà
